Després de donar una mica més de visibilitat a la nostra relació amb el tèxtil (des del seu ús a l’entorn familiar, a la producció industrial de la nostra roba), vam passar a experimentar amb diferents tècniques.

Per entendre com està fet un teixit, vam portar el teler gegant dissenyat amb el Taller de teler de cintura del Banc Expropiat, i que ja havíem fet servir a la Fundació Joan Miró. Ampliant la dimensió dels elements i els fils, aquesta activitat ens implica a totes, i amb tot el nostre cos, alhora que facilita entendre com ordit i trama van formant la tela. Així, els posem en contacte amb un dels telers més antics coneguts, i encara molt utilitzats a moltes zones d’Àsia, Abya Yala i Àfrica. Una tecnologia que es creu té més de deu mil anys d’antiguitat.

Fem nusos de l'ordit del teler
Ordit del teler de cintura
Afegint cartrons amb text al teler
Teler complert a l'institut Doctor Puigvert

Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.
També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem pinya.
No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns de cadascú i estimar-nos com a grup.
En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden impregnats al teixit.

Dani, alumne del doctor puigvert
Fotos: Mercè Gaja